Confiança.

D'un temps ençà s'ha posat de moda criticar els sous dels càrrecs electes i em preocupa que això es faci sense tenir en compte tota la informació necessària per poder opinar o criticar amb un cert criteri, o com a mínim amb una visió esbiaixada del que es vol dir. Es fa sense mesura, indiscriminadament, caient en els tòpics i les generalitzacions, i a tort i a dret, que diria aquell.

Què ès car i què es barat? Aquesta pregunta l'haurien de respondre persones que saben de productivitat, eficiència i eficàcia al lloc de treball, i també aquells que saben de pagar per objectius assolits i incentius, per exemple. Naturalment, jo no sóc de cap d'aquestes dues menes de professionals i m'abstindré de parlar-ne, per desconeixement.

Això no obstant, penso que els càrrecs electes validen les seves apostes estratègiques, els seu projectes polítics i els seus programes electorals en totes i cadascuna de les eleccions a què s'enfronten. El vot de les persones que dipositen la seva confiança en aquests càrrecs electes, valida, també, el fet que treballin al servei dels municipis -com és el meu cas- de manera remunerada, assalariada o com vulgueu dir-n'hi.

Els veïns, els qui validen o no la gestió i l'obra de govern, saben quan una persona es defensa el jornal -com dirien els més grans- o quan algú es vol enriquir amb la política.

De manera molt entenedora, crec que molta gent sap que, a vegades, poc és molt car i molt és barat, en funció d'una sèrie de paràmetres objectivables i quantificables com ara els resultats i els objectius assolits, i també de la dedicació que hi posa cadascú.

En definitiva, la confiança en algú o en un grup de persones per tal que gestioni/n allò que és de tots, el bé comú i l'interès general, és un element que també té el seu valor, segur que també el seu valor econòmic i tot.

Poder refiar-se d'un grup de persones i dipositar-hi la seva confiança per gestionar un poble, una ciutat o un país, no ha d'anar renyit amb el fet que hi hagi qui pugui guanyar-se dignament el sou que li paguen dedicant-se a la política i a la cosa pública. És a dir, a priori no és ni bo ni dolent que hi hagi gent que es guanyi la vida exercint la política. Tot dependrà de la seva capacitat o de la seva mediocritat.

A partir d'aquí, cal que les dades i la informació sobre les retribucions siguin transparents i publicitades per tal que els veïns ho vegin com el que és, un procediment net i immaculat aprovat pels Plens dels respectius pobles, municipis i ciutats.

Faríem bé tots plegats de no confondre el que lliurement a cadascú li pugui semblar poc o molt, opinió certament legitima en tots els casos, amb la situació vital que hi ha darrere de totes i cadascuna de les persones que es dediquen als altres per una qüestió, sovint, de vocació de servei -moltíssima gent ho fa per vocació i prou-. Per cert, algú sap quan cobraria un bon professional al sector privat? Ummm...

Valorem-ne la seva feina, si us plau. Que de les altres coses ja se n'encarregarà qui vulgui.

Per què no deixem de fixar-nos tant en el sous d'uns i altres, i ens comencem a preguntar, en canvi, quan es demanaran responsabilitats als que estan endeutant els seus ajuntaments fins a percentatges indecents?

Recordeu bé aquesta pregunta perquè ben segur apareixerà ben aviat davant nostre. Molt més aviat del que ens pensem...

Mentrestant, però, treballarem una vegada més per guanyar-nos la confiança de la gent i guanyar-nos la possibilitat de continuar treballant.

Contribuir a reactivar l'economia i el desenvolupament local.

A propòsit de les meves primeres paraules després de la recent investidura com a Alcalde de Sant Pere Pescador per al mandat 2011-2015 el passat dissabte 11 de juny, recordo amb certa claredat que vaig posar l'èmfasi en l'esforç i la contribució per reactivar l'economia local en la mesura de les nostres possibilitats com a poble.

Ara que tinc davant meu l'esborrany de l'Acta de la sessió de constitució del nou Ajuntament, repasso breument el que vaig dir i us en reprodueixo una síntesi prou acurada:

"La tasca que es presenta per a aquest nou mandat municipal és complexa. La prioritat serà la de contribuir a la reactivació de l'economia, a combatre l'atur, a donar suport a les iniciatives emprenedores i a dedicar una especial atenció als joves; tenint en compte, però, que la contribució municipal només podrà ser modesta, d'acord amb les possibilitats d'un petit municipi com és el nostre.

El full de ruta d'aquest nou mandat, igual que el del que acaba de finalitzar, estarà presidit per la vocació de servei, les polítiques de proximitat al ciutadà i la inversió municipal en serveis públics bàsics i d'atenció a les persones.

Tota aquesta actuació estarà presidida per l'objectiu principal de garantir la cohesió social i la convivència al nostre municipi."

En aquest sentit, faríem bé de recordar, entre tots plegats, que la convivència sempre és el més preuat dels valors que cal preservar. Res ens pot portar a posar en risc la convivència i la cohesió, ja que fer-ho ens conduiria com a comunitat a la fractura social.

Si a això li sumem els 146 aturats el mes de maig a Sant Pere Pescador, podrem fer-nos una idea aproximada de la magnitud de la tragèdia.

Espero no decebre-us en aquest i en els altres nous reptes que, ben segur, se'ns presentaran. Els regidors de l'equip de govern que estrenem no us fallaran.